Vent Viquipdia, lenciclopdia lliure. El vent del llat ventus s el moviment de gasos a gran escala. A tropical cyclone is a rapidly rotating storm system characterized by a lowpressure center, a closed lowlevel atmospheric circulation, strong winds, and a spiral. Web oficial de la Universidade da Corua. Enlaces a centros, departamentos, servicios, planes de estudios. A la civilitzaci, el vent ha inspirat la mitologia, afectat els esdeveniments histrics, ests labast del transport i la guerra, i ha proporcionat una font d. View and Download BLAZE KING 9603 owners installation and operation manual online. Stove pdf manual download. EdyEdy. Download the free trial version below to get started. Doubleclick the downloaded file to install the software. A la Terra, el vent s el moviment en massa de laire. A lespai exterior, el vent solar s el moviment de gasos o partcules carregades del Sol a travs de lespai, mentre que el vent planetari s la desgasificaci delements qumics lleugers de latmosfera dun planeta cap a lespai. Els vents se solen classificar segons la seva escala espacial, la velocitat, els tipus de fora que els causen, les regions on es produeixen i el seu efecte. Els vents ms forts observats en un planeta del sistema solar es produeixen a Nept i Saturn. En meteorologia se solen denominar els vents segons la seva fora i la direcci des de la qual bufen. Floral Vector Graphics Eps File. Els augments sobtats de la velocitat del vent durant un temps curt reben el nom de rfegues. Parts/NZ75378-800x800.jpg' alt='Simpson Sirocco 500 Parts Manual' title='Simpson Sirocco 500 Parts Manual' />Els vents forts de durada intermdia aproximadament un minut es diuen torbonades. Els vents de llarga durada tenen diversos noms segons la seva fora mitjana, com per exemple brisa, temporal, tempesta, hurac o tif. El vent es pot produir a diverses escales, des de fluxos tempestuosos que duren desenes de minuts fins a brises locals generades per lescalfament de superfcies de terra i duren unes quantes hores, fins a vents globals que sn el fruit de la diferncia dabsorci denergia solar entre les zones climtiques de la Terra. Les dues causes principals de la circulaci atmosfrica a gran escala sn lescalfament diferencial entre lequador i els pols, i la rotaci del planeta efecte de Coriolis. Als trpics, la circulaci de depressions trmiques per sobre el terreny i altiplans elevats pot impulsar la circulaci de monsons. A les rees costaneres, el cicle brisa marinabrisa terrestre pot definir els vents locals a les zones amb terreny variable, les brises de vall i muntanya poden dominar els vents locals. Una brisa aixeca el vel duna nvia a les runes de Sutro Baths. A la civilitzaci, el vent ha inspirat la mitologia, afectat els esdeveniments histrics, ests labast del transport i la guerra, i ha proporcionat una font denergia pel treball mecnic, lelectricitat i el lleure. El vent ha impulsat els viatges dels velers a travs dels oceans de la Terra. Issuu is a digital publishing platform that makes it simple to publish magazines, catalogs, newspapers, books, and more online. Easily share your publications and get. Un libro del latn liber, libri es una obra impresa, manuscrita o pintada en una serie de hojas de papel, pergamino, vitela u otro material, unidas por un lado es. Wind is the flow of gases on a large scale. On the surface of the Earth, wind consists of the bulk movement of air. In outer space, solar wind is the movement of. ObYAAOSwvTpZ9wN1/s-l500.jpg' alt='Simpson Sirocco 500 Parts Manual' title='Simpson Sirocco 500 Parts Manual' />Els montgolfiers utilitzen el vent per viatges curts, i el vol amb motor lutilitza per generar sustentaci i reduir el consum de combustible. Les zones amb cisallament del vent provocat per diversos fenmens meteorolgics poden provocar situacions perilloses per les aeronaus. Quan els vents sn forts, els arbres i les estructures creades pels humans sn danyats o destruts. Els vents poden donar forma al relleu a travs duna srie de processos elics com ara la formaci de sls frtils per exemple, el loess o lerosi. La pols de deserts grans pot ser moguda grans distncies des del seu lloc dorigen pels vents dominants els vents que sn accelerats per una topografia agresta i que estan associats amb tempestes de pols han rebut noms regionals a diferents parts del mn a causa del seu efecte significatiu sobre aquestes regions. El vent afecta lextensi dels incendis forestals. Tamb dispersa les llavors de determinades plantes, fent possible la supervivncia i dispersi daquestes espcies vegetals, aix com les poblacions dinsectes voladors. En combinaci amb les temperatures fredes, el vent t un efecte negatiu sobre el bestiar. El vent afecta les reserves daliment dels animals i les seves estratgies de caa i defensa. El vent s causat per diferncies en la pressi de laire. Quan es dna una diferncia de pressi, laire s accelerat des duna pressi ms gran a una de ms petita. En un planeta en rotaci laire s desviat per lefecte de Coriolis, amb lexcepci a la zona exacta de lequador. A escala mundial, els dos factors principals que causen vents a gran escala la circulaci atmosfrica sn lescalfament diferencial entre lequador i els pols la diferncia en labsorci de lenergia solar, que genera forces dempenyiment i la rotaci del planeta. Fora dels trpics i per sobre dels efectes de fricci de la superfcie, els vents a gran escala tendeixen a buscar un equilibri geostrfic. A prop de la superfcie, la fricci fa que el vent sigui ms lent del que seria en altres circumstncies. La fricci de superfcie tamb fa que els vents bufin cap a rees de baixa pressi. Els vents definits per un equilibri de forces fsiques sutilitzen en la descomposici i lanlisi dels perfils elics. Sn tils per simplificar les equacions de moviment de latmosfera i per realitzar arguments qualitatius sobre la distribuci horitzontal i vertical dels vents. El component de vent geostrfic s el resultat de lequilibri entre la fora de Coriolis i la fora de gradient de pressi. Flueix de manera parallela a les isbares i aproxima el flux per sobre de la capa lmit atmosfrica a latituds mitjanes. El vent trmic s la diferncia que es produeix en el vent geostrfic entre dos nivells a latmosfera. Noms existeix en una atmosfera amb gradients de temperatura horitzontals. El component de vent ageostrfic s la diferncia entre el vent real i el geostrfic, que s el responsable que laire ompli els ciclons amb el temps. El vent de gradient s similar al vent geostrfic per tamb inclou la fora centrfuga o acceleraci centrpeta. Tornado mesociclnic ocls Oklahoma, maig del 1. A lhora de determinar la direcci del vent, es t en compte la direcci de la qual prov. Per exemple, un vent boreal bufa de nord a sud. Els penells pivoten per indicar la direcci del vent. Als aeroports es fan servir mnegues de vent principalment per indicar la direcci del vent, per tamb es poden utilitzar per estimar la velocitat del vent a partir de langle del qual pengen. La velocitat del vent es mesura amb anemmetres, sovint amb cassoletes o pales giratries. Quan cal una freqncia de mesurament elevada com a la investigaci, es pot mesurar el vent mitjanant la velocitat de propagaci de senyals dultras o lefecte de la ventilaci sobre la resistncia dun fil escalfat. Un altre tipus danemmetre utilitza tubs Pitot que aprofiten la diferncia de pressi entre un tub interior i un tub exterior exposat al vent per determinar la pressi dinmica, que desprs sutilitza per calcular la velocitat del vent. Les velocitats sostingudes del vent sn registrades globalment a una alada de deu metres, i sen fa una mitjana sobre un perode de deu minuts. Als Estats Units es registren els vents mitjans sobre un perode de dos minuts,1. Un increment sobtat de la velocitat del vent rep el nom de rfega. Una definici tcnica de rfega de vent s els mxims que superin la velocitat del vent ms baixa mesurada durant un perode de deu minuts per deu nusos 1. Una torbonada s quan es dobla la velocitat del vent per sobre dun determinat llindar, i aix dura un minut o ms. Per determinar els vents ms amunt a latmosfera, les radiosondes mesuren la velocitat del vent fent un seguiment de la sonda per GPS, navegaci per rdio o radar. Altrament, es pot seguir el moviment del globus meteorolgic parent visualment des del terra amb teodolits.